Editorial Base

Viatxeslav Polonski (Sant Petersburg, 1886-1932), mestre, periodista i historiador. Fill d’una família petitburgesa dedicada a la rellotgeria artesanal. Va exercir l’ensenyament a l’Institut Neuropsiquiàtric de Sant Petersburg. L’any 1905 va participar en la primera revolució russa amb els menxevics i formà part d’aquest moviment fins al 1918, en què ja en plena revolució soviètica es va adherir al partit bolxevic. La seva afició literària li va néixer durant l’etapa estudiantil. Durant els primers temps de la Revolució Soviètica va formar part del Comissariat Popular encarregat d’organitzar els grans esdeveniments culturals. Polonski va conrear la ficció, la crítica periodística, la història i l’assaig. Va ser membre de la Societat d’Historiadors Marxistes, editor i director de consells editorials de revistes i publicacions literàries com Arxiu Roig, Història Marxista i Revolució i Nou Món. 

Polonski va viure amb intensitat la crisi dels canvis produïts a la URSS a la mort de Lenin i, alhora, es va mostrar crític amb l’ortodòxia comunista dominant i per això fou titllat de trotskista i reformista, sobretot pel seu vincle amb l’escriptor A. Boronski i el grup de literatura proletària Pass, que defensava la tesi de la revolució permament. 

Entre els llibres de Viatxeslav Polonski destaquen: El corrent camperol, Bakunin, Lunat-xarski, La meva lluita en el front literari i l’obra pòstuma Consciència creativa. En aquest darrer llibre Polonski revisava novament els seus punts de vista i apropava les seves posicions teòriques a la idea del socialisme en un sol país. Polonski va conèixer Andreu Nin mentre preparava la biografia de Lunatxarski, secretari general de la ISR (Internacional Sindicalista Roja), on el revolucionari català treballava. La traducció de Nin de Bakunin al català va ser publicada per primera vegada l’any 1935 per l’editorial Atenea de Barcelona.