Un llibre fascinant per descobrir l’exili ignorat del 1936
Salvar una vida d’una persecució té algun preu? Té més valor segons la ideologia del perseguit o del perseguidor? El patiment dels altres, dels adversaris i els enemics, té alguna transcendència? El llibre que teniu a les mans situa aquests interrogants en un context general d’àmbit europeu i de concreció catalana: el conegut com a Exili del 1936. És a dir, la primera sortida massiva per motius polítics de quasi 45.000 persones entre catalans i estrangers residents al país. Abans del drama del 1939 i dels milers d’exiliats que travessaren els Pirineus perseguits pels franquistes, hi hagué un antecedent que ha generat incomoditats al llarg de vuitanta anys. Ajudats pel cos consular de Barcelona, especialment pels representants d’Itàlia i França, i per les respectives marines militars, milers de catalanistes conservadors, religiosos, carlins i uns pocs feixistes foren evacuats des del port de Barcelona junt amb milers d’italians, alemanys i francesos. Eren franquistes? Ben pocs. Acabaren al bàndol rebel? Molts. Manipulat pels franquistes, oblidat pels protagonistes i menystingut pels antifranquistes, l’Exili del 1936 resta ocult enmig de la complexitat de la història de la Guerra Civil.
Títol | Humanitarisme, consolats i negocis bruts. |
---|---|
Subtítol | Evacuacions a Barcelona (1936-1938) |
Autor | Gonzàlez i Vilalta, Arnau |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 166 |
Format | 15,5 x 23,5 cm |
---|---|
Pàgines | 216 |
Enquadernació | Tapa tova |
ISBN | 978-84-18434-21-1 |
Preu | 16,90 € |
Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980). Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor d’una vintena de monografies, ha centrat els seus estudis en la política republicana catalana i espanyola (1931-1939), així com en diferents aspectes del nacionalisme català al llarg dels segles xx i xxi. Des de les representacions parlamentàries catalanes a la inserció de gènere en el discurs catalanista o el «Procés». En els últims anys ha centrat les seves publicacions en l’interès per la mirada exterior, diplomàtica i periodística, vers Catalunya. La més recent, 'The Illusion of Statehood. Perceptions of Catalan Independence up to the End of the Spanish Civil War' (2020), o la que serà la seva pròxima obra, 'Cataluña en la crisis europea (1931-1939). ¿Irlanda española, URSS mediterránea o peón francés?' Actualment, treballa en diferents projectes relatius a les relacions diplomàtiques entre Argentina i França, així com en la mirada francesa de la Catalunya franquista. En el camp de la història de la fotografia, és coautor de 'La capsa vermella. La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà' (2019). El 2021 serà comissari d’una gran exposició dedicada al conjunt de l’obra de Campañà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).