Antoni Rovira i Virgili és un dels historiadors, pensadors i polítics més rellevants del panorama in-tel·lectual català del segle xx. Aquest lúcid assaig, escrit en un moment de consolidació del moviment catalanista, és una nítida radiografia de les mancances nacionals de Catalunya. S’hi marquen els objectius que el país havia d’assolir per sobreviure com a col·lectivitat i per aconseguir un major grau d’identitat i de consciència nacionals. Pel seu autor, Catalunya era un poble que calia nacionalitzar. Aquesta petita gran obra de Rovira conté el germen del que serà el seu pensament polític i el seu projecte de futur de Catalunya com a nació. L’estudi del professor Xavier Ferré, especialista en l’obra de Rovira i Virgili, ajuda a situar La nacionalització de Catalunya en el marc històric en què va ser concebuda.
Títol | LA NACIONALITZACIÓ DE CATALUNYA |
---|---|
Autor | Antoni Rovira i Virgili |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 60 |
Format | 15,5 x 23,5 cm. 120 pàgines. |
---|---|
ISBN | 978-84-92437-32-0 |
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949). Polític, historiador i periodista. Destacat representant del catalanisme d’esquerra, va fundar el 1922 Acció Catalana i, posteriorment, el 1930, Acció Republicana de Catalunya. Un any després, el 1931, s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya. Fou vicepresident del Parlament català durant la Guerra Civil i conseller de la Generalitat en l’exili. El 1946 es va instal·lar a Perpinyà, on va escriure diversos llibres que van aparèixer amb caràcter pòstum. Com a periodista i redactor en diverses publicacions, es va especialitzar en política estrangera i en història nacional catalana. Va col·laborar en El Poble Català, L’Esquella de la Torratxa, La Nació, La Veu de Catalunya, La Publicitat, La Humanitat i Meridià, i va fundar i va dirigir, el 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, la Revista de Catalunya, tribuna d’expansió i defensa de l’alta cultura catalana. Va escriure extensament sobre el fet nacional català i, entre els seus llibres, cal remarcar La nacionalització de Catalunya, El nacionalisme i Nacionalisme i federalisme. La seva monumental Història nacional de Catalunya constitueix la primera síntesi moderna del passat català, malgrat que l’esclat de la Guerra Civil la va deixar inacabada.