Francesc de Verntallat és un personatge històric digne de novel·lista o dramaturg. Podria ser un Robin Hood català o el William Wallace de la pel·lícula de Mel Gibson. Però ni és un bandoler que roba els rics ni és un nacionalista català que lluita contra un rei opressor. Tanmateix, és molt més real que aquestes icones nacionals. És un líder d’una massa social, els pagesos de remença, que lluita com un veritable capità per una causa justa, i és també un gran negociador, un autèntic síndic de pagesos.
El personatge experimenta al llarg de la seva vida una sorprenent mobilitat que li permet endinsar-se en diferents àmbits socials i culturals. Verntallat, casat amb la pagesa Joana Noguer, va ser, fonamentalment, un donzell. Durant bona part de la seva vida aquest va ser el seu principal rol social per posteriorment ser ennoblit a un dels graus més alts, el de vescomte, i acabar la seva vida degradat a cavaller.
La seva figura, poc coneguda, ha estat interpretada per la historiografia com a antipatriota i antisocial. Miquel Freixa s’escapoleix d’aquesta interpretació i ofereix una nova visió en una aproximació historiogràfica que acosta al gran públic el personatge de Francesc de Verntallat, el cabdill dels remences.
Títol | FRANCESC DE VERNTALLAT |
---|---|
Subtítol | Cabdill dels remences |
Autor | Miquel Freixa |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 65 |
Format | 15,5 x 23,5 cm. 448 pàgines. |
---|---|
ISBN | 978-84-92437-48-1 |
Miquel Freixa va néixer l’any 1962. Doctor en història i llicenciat en biologia, ha treballat en diferents àmbits de l’educació: professor de secundària i batxillerat, director de col·legi i cap d’estudis en la implementació del pla Bolonya a la Universitat. Viu a Matadepera però ha arrelat a Sant Aniol de Finestres. Soci del Centre Excursionista de Catalunya, és conegut, entre familiars i amics, per conèixer a bastament la comarca de la Garrotxa, considerada per Paul Freedman el paradigma de la terra remença. Va obtenir el premi Leandre Colomer de Novel·la d’Història de Catalunya 2005. La seva tesi doctoral és una de les primeres del nou corrent historiogràfic del narrativisme. Actualment dedica els seus esforços a fer país i promocionar el patrimoni cultural.