En sortir de la petita estació, en notar la humitat de l’aire i veient les palmeres al terraplè del pàrquing, li ha semblat que havia anat a parar a un lloc que no era Finisterre, a un lloc diferent del que havia imaginat, no tropical però gairebé, amb aquell ruixat i el sol alhora, una cosa estranyament càlida, humida i que l’embolcallava, i ha sabut que aquí hi estaria bé.
L’Alex, la Margot i en Jacques són inseparables. Tanmateix, als quaranta-cinc anys, l’Alex decideix deixar París i començar una nova vida en un poble de la Bretanya francesa. Allà, entre els records d’il·lusions perdudes, relacions fallides i un present marcat per la solitud contemporània, l’Alex intentarà reconstruir-se mentre s’enfronta a la pregunta sobre el desig, al desencant i al desarrelament.
Amb una prosa precisa i profunda, Ann Scott presenta un relat sobre les possibilitats de viure en la contemporaneïtat i explora la recerca del sentit en un món que sembla més desconnectat que mai.
Nascuda de mare russa i pare francès, Ann Scott va créixer a París. Primer va ser música a Londres i fou bateria de grups punk. Després fou model, fou portada de diverses revistes europees i treballà amb els millors fotògrafs. Va descobrir la literatura als vint anys i començà a publicar deu anys després. Els temes recurrents de les seves novel·les són la música, les drogues i les diferents sexualitats. Les seves principals influències literàries són Balzac, Truman Capote, Joan Didion i Don DeLillo.
