Editorial Base

Aquesta obra vol explicar, d’una manera àgil, periodística i entenedora, què ha succeït perquè el govern d’una comunitat veïna adopti una actitud tan bel·ligerant davant una qüestió que, resolta amb voluntat i sentit comú, ja s’hauria d’haver solucionat. En casos semblants, com ara el d’algunes esglésies romàniques —tant de bo fossin totes—, la tecnologia ha permès compatibilitzar la conservació amb acords de préstec que han evitat conflictes, despeses públiques innecessàries i riscos per a la integritat de les pintures. Tots els especialistes acreditats, amb un currículum professional i acadèmic de primer nivell, coincideixen de manera clara i taxativa que les pintures no s’han de tocar. Tanmateix, algun responsable polític no ho ha volgut entendre i sembla disposat a passar a la història com tants altres que, amb decisions irreversibles, han deixat el buit després del seu pas. Sixena. Les claus d’un conflicte recull diversos estudis que descriuen els murals i analitzen els perills d’un trasllat potencialment destructor, així com el context polític i històric del conflicte. També aborda la lluita jurídica, política i comunicativa des d’una perspectiva global, amb l’objectiu d’aportar dades rigoroses i arguments acadèmics sobre un episodi carregat d’emocions que dificulten un debat serè. El recurs als tribunals no ha fet sinó agreujar una situació que s’hauria pogut resoldre, senzillament, amb diàleg.

Carmen Berlabé 

Doctora en Ciències Jurídiques i Polítiques per la Universitat Abat Oliba, llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Lleida, llicenciada en Dret per la UB, gestora administrativa (Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques), màster en Art per la UAB, màster en Museografia Interactiva i Entorns de Participació per la UB, postgrau en Estratègies i Recursos en Museografia Interactiva per la UB, postgrau en Conservació Preventiva de Patrimoni Cultural per la UAB. Ha treballat a la Universitat de Lleida de professora associada i des de gener de 1998 fins a desembre de 2024, data de la seva jubilació, com a conservadora del Museu de Lleida. Editora i autora de diferents publicacions sobre patrimoni i legislació, Guerra Civil, museologia, escultura i pintura gòtica i del Renaixement, i també de tapissos flamencs dels segles xvi-xvii. Ha participat i participa en diferents projectes d’investigació R+D, ha coordinat diferents cursos i seminaris. És especialista en la història del conflicte entre els bisbats de Lleida i de Barbastre-Montsó per la propietat dels objectes artístics procedents de la Franja i dels béns procedents de Sixena. Entre les seves publica-cions s’hi compta el llibre Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic, basat en la seva tesi doctoral. L’any 2019 va ser guardonada amb la Medalla al Treball President Macià, atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Maria Bonet Donato 

Catedràtica d’Història Medieval a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, especialitzada en l’estudi dels ordes militars, especialment l’orde de l’Hospital. La seva recerca s’ha centrat també en les relacions socials, econòmiques i de poder a Catalunya, amb una atenció particular a la Catalunya meridional i a la ciutat de Tarragona. Entre les seves publicacions recents destaquen: «The identity of the hospitallers in the Crown of Aragon and economics (xii-xiii centuries)», The Templars, the Hospitallers and the Crusades. Essays in Homage to Alan J. Forey, Routledge (Londres i Nova York), 2020; «Organizing Violence: Peace and War in Twelfth-Century Catalonia», Inter-Ethnic Relations and the Functioning of Multi-Ethnic Societies: Cohesion in Multi-Ethnic Societies in Europe from c. 1000 to the Present, II, ed. Przemysław Wiszewski, Brepols, 2022, i «The Crusades and the Latin East in the Memories of the Hispanic Hospitallers (14th Century)». Religions 14, núm. 7, 2023.

Guillem Cañameras Vall

(Barcelona, 1978) és llicenciat en Història de l’Art, màster en Estudis Avançats d’Història de l’Art i doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona amb la seva tesi titulada Josep Gudiol Ricart (1904-1985): la fotografia al servei d’una concepció integral de la història de l’art, defensada el 2022. Ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals i ha publicat articles en revistes especialitzades sobre els seus àmbits d’estudi: Josep Gudiol, el salvament de patrimoni, el col·leccionisme, la fotografia i la història de l’art. És membre de l’associació Fotoconnexió i acadèmic de l’Acadèmia del Partal. Des del 2011, desenvolupa la seva carrera professional al Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Josep Cruanyes i Tor 

(El Masnou, 1952). Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Dret per la Universitat de Barcelona. Advocat del Col·legi de Barcelona. Autor d’articles sobre la història de la fotografia a Catalunya i la història de Catalunya i els drets lingüístics. Especialista en drets d’autor, especialment en drets de les fotografies i en patrimoni cultural. Matèries de les quals ha impartit cursos; és consultor i ha realitzat molts dictàmens i informes per a institucions públiques. Professor de cursos de màster sobre propietat intel·lectual a la UAB. Membre de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC. Membre i fundador de la Comissió de la Dignitat. President del Consell Assessor de l’Agència Catalana de Protecció de Dades del 2004 al 2011. Membre del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya. Premi d’Acció Cívica de la Fundació Lluís Carulla. Creu de Sant Jordi, 2018.

Josep M. Figueres (ed.)

Doctor en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor honorari d’Història del Periodisme en aquesta mateixa universitat, on exerceix la docència des del 1991. Ha publicat diverses obres relacionades amb Valentí Almirall, especialment l’obra completa, de Lluís Companys especialment els discursos de guerra i la biografia i estudis de Pau Casals. També ha recopilat textos de Joan Triadú, Hilari Raguer, Manuel Carrasco i Formiguera. Del seu gairebé mig centenar de llibres sobre història contemporània caldria remarcar les recopilacions d’entrevistes Veus de l’exili, Entrevistes a periodistes dels anys trenta i Entrevista a la guerra. De Lluís Companys a Pau Casals. Relacionats amb història del periodisme ha publicat Història de la Catalunya contemporània (UOC), Premsa i nacionalisme, i les extenses monografies dedicades al Diari Català i La Veu de Catalunya. 

Rosa M. Gasol i Fargas

Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (2006), amb una tesi sobre l’estudi de la tècnica de la pintura mural d’època medieval catalana. Màster en Conservació de Pintura Mural pel Courtauld Institute of Art de la Universitat de Londres (1996), on es va iniciar la recerca sobre la pintura mural de Sixena. Activitat professional com a conservadora-restauradora de pintura a la Diputació de Barcelona, des de 1987 com a docent a l’Escola d’Arts i Oficis i fins a l’actualitat al Laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural. Ha exercit la docència en diversos cursos de grau i màster a la UB, UAB i UIC, i la seva activitat investigadora s’ha centrat en l’estudi de la tecnologia artística i la conservació de la pintura mural. És membre de les associacions professionals CRAC (Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya), de l’ICOM i de l’International Scientific Committee of Mural Painting de l’ICOMOS.

Joaquim Graupera 

(Mataró, 1963) és historiador de l’art especialitzat en l’àmbit del patrimoni medieval. És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i doctor en Història de l’Art, amb una tesi centrada en l’art gòtic al Baix Maresme. Ha exercit com a professor associat a la UB i a l’escola d’estiu de la UdL, així com docent en l’àrea de ciències socials a l’Escola Pia Balmes de Barcelona des de 1989, on també ha ocupat càrrecs de gestió educativa. Les seves investigacions se centren en l’art i l’arquitectura medieval catalana, particularment a la comarca del Maresme, amb un gran focus en l’arquitectura religiosa, el patrimoni material i històric, així com la societat i la promoció artística de l’època medieval. Ha publicat diversos llibres i articles sobre aquests temes, i ha participat sovint en congressos nacionals i internacionals, així com en activitats de divulgació cultural i també en diversos mitjans de comunicació i entitats culturals entre els quals cal destacar Amics de l’Art Romànic de l’IEC.

Xavier Muñoz i Puiggròs

(Barcelona, 1955) ha estat advocat de la Generalitat i és escriptor, amb una trajectòria combinada entre el món jurídic, la gestió pública i la creació literària. Ha estat coordinador de l’informe Pi i Sunyer, dedicat a la reforma de l’administració pública catalana. Va ser director general de Dret i d’Entitats Jurídiques durant el Govern de Pasqual Maragall. Així mateix, ha estat responsable de la defensa jurídica de la Generalitat en els litigis relacionats amb els béns artístics provinents del monestir de Sixena. També fou secretari de l’Ateneu Barcelonès, i membre actiu de l’espai cívic Ciutadans pel Canvi, que donà suport a la renovació política encapçalada per Maragall a principis dels anys 2000. D’aquesta expe-riència va escriure un llibre de caràcter memorialístic titulat La seducció del canvi. En l’àmbit de l’assaig i la divulgació, Muñoz ha col·laborat en mitjans com El Punt Avui, Ara i El País, amb reflexions sobre dret, cultura i memòria històrica. És autor d’Alice’s (Editorial Art de la Memòria), una biografia de la doctora Alice Roughton, psiquiatra i activista britànica del segle xx, també publicada en anglès per Sussex Academic Press.

Montserrat Pagès 

Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, fou conservadora de pintura romànica al MNAC (1989-2016). Autora prolífica, de la seva producció destaquen els llibres Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat (1983), Feudalisme i art romànic al Baix Llobregat (1992), El Tapís de Bayeux, eina política? Anàlisi de les imatges i nova interpretació (2015), i els nombrosos dedicats a la pintura mural romànica, un dels quals, Pintura mural sagrada i profana, del romànic al primer gòtic (2012), amb un ampli capítol dedicat a les pintures de Sixena. És membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Institut d’Estudis Catalans) i Associée correspondante étrangère de l’acadèmia Société Nationale des Antiquaires de France.

Jaume Sobrequés i Callicó 

Ha estat catedràtic d’Història de Catalunya a la UAB, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (2006-2025), director del Museu d’Història de Catalunya (2000-2008), senador (1977-1982), diputat al Parlament de Catalunya (1988-1995) i és director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Va ser membre de la Comissió dels Vint, que va redactar l’Estatut d’Autonomia del 1979. Ha dirigit la Història de Barcelona (1991-1997). És autor de: La guerra civil catalana del segle xv (1973), amb Santiago Sobrequés i Vidal; L’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1982), amb Sebastià Riera; Antoni Rovira i Virgili. Història i pensament polític (2002); La fi del silenci (2002); 1941 (2005) i és coautor, amb Mercè Morales, de Manual d’autonomia (2003), La Generalitat a l’exili (2008) i Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya (2011, 2025), L’Estatut de la Transició. L’Estatut de Sau (2010); Cap a la llibertat (2013); Espanya contra Catalunya (2014); Una Nova Planta contra Catalunya (2015); La gran ignomínia (2018); Catalunya, un país modern (2019); Repressió borbònica i resistència identitària a la Catalunya del segle xviii (2020), Viana. La presó del príncep (2022), El rei i la terra, cara a cara. La Capitulació reial de Vilafranca (2024) i El pactisme i la identitat nacional (2026).

Alberto Velasco i González

Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Lleida. Actualment, és professor associat d’aquesta universitat i també imparteix docència a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat conservador del Museu de Lleida entre 2007 i 2019. És acadèmic de número per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i conseller de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida). És membre del Consell Assessor del Museu de Montserrat i de la Càtedra Turó de la Seu Vella de la Universitat de Lleida. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, com El Punt Avui i Segre. En matèria de recerca és especialista en art medieval i història del col·leccionisme i del mercat de l’art a Catalunya, àmbits sobre els quals té nombroses publicacions.