L'olimpisme analitzat per la mirada lúcida i crítica de Manuel Vázquez Montalbán
La prolífica obra de Manuel Vázquez Montalbán ens aporta una gran quantitat de dades, reflexions, vivències i comentaris que permeten articular una crònica sentimental de l’olimpisme. Des de la seva atalaia intel·lectual, ens ofereix una visió clarivident, original i interpel·ladora d’aquest esdeveniment esportiu. Els seus escrits són una invitació a repassar la història olímpica des d’una perspectiva crítica: el naufragi dels seus ideals, l’anàlisi dels interessos subrepticis que regeixen la seva organització i la denúncia de la seva instrumentalització política. A més, va ser testimoni directe dels Jocs del 92 que desembarcaren a la seva Barcelona natal i la van transformar radicalment. El desfici olímpic va envair Montjuïc, el Poblenou, el Raval... Amb la seva lucidesa iconoclasta desemmascara les estratègies manipuladores a fi de preservar el caràcter utòpic del reformisme coubertinià: la transformació de la societat mitjançant l’esport.
| Títol | Vázquez Montalbán. D'Olímpia a Barcelona |
|---|---|
| Subtítol | Una crònica sentimental de l'olimpisme |
| Autor | Osúa Quintana, Jordi |
| Col·lecció | Base Històrica |
| Número | 209 |
| Format | 15 x 23,5 cm |
|---|---|
| Pàgines | 152 |
| Enquadernació | Tapa tova, cosit |
| ISBN | 978-84-10131-69-9 |
| Preu | 16,00 € |
Jordi Osúa Quintana és doctor en Ciències de l'Esport (INEFC de Barcelona) per una tesi dedicada al pensament esportiu de Manuel Vázquez Montalbán. És l’autor del llibre Vázquez Montalbán: fútbol y política (Ed. Base) i l'editor de Manuel Vázquez Montalbán. Barça, cultura i esport (Ed. Base). Ha publicat articles acadèmics sobre l’obra esportiva montalbaniana en diferents revistes especialitzades. També ha col·laborat amb els seus articles periodístics en els diaris El País, Ara, El Periódico i La Vanguardia. Actualment escriu periòdicament en la secció d’opinió de L’Esportiu (El Punt Avui). Ha rebut els premis d'assaig Serra i Moret («Esport contemporani i socialitat postmoderna: entre la identitat i la globalització», Generalitat de Catalunya, 2009), i Becerro de Bengoa (Diputació d'Àlaba, 2018).