Editorial Base

Bèlgica, 1950. Un estrany mico de color groc amb taques negres i una cua desproporcionada s'escapa d'un vaixell de càrrega a Anvers i fuig fins a Brussel·les. Allà, la bèstia és acollida per François, un nen que estima la vida salvatge, abans de ser atrapada pel personal de la gossera. Però François està decidit a alliberar el seu nou amic i portar-lo amb ell a casa del seu pare a Alemanya. Poc s’imagina que la fabulosa criatura també és cobejada per un expert en criptozoologia, el professor Sneutvelmans...

Benoît Drousie: nascut l’any 1962 a Brussel·les i conegut com Zidrou, va debutar el 1991 a les Éditions Dupuis com a guionista al número especial de Nadal d’Spirou. L'any següent, juntament amb Falzar van començar a escriure innombrables esborranys de guions. A partir de 1993, es va convertir en un dels guionistes més prolífics del diari Spirou: animacions, contes, gags i després sèries. En ràpida successió, va començar Les Crannibales amb Fournier, Le Boss amb Bercovici, Tamara amb Darasse. A Éditions du Lombard, L'école Ducobu s'ha consolidat com un veritable best-seller. Deu anys després del seu debut, el guionista va explorar vies més adultes. Va escriure diversos guions foscos, que inicialment van rebre una resposta limitada. El 2009 i el 2010, Dupuis va publicar dues col·leccions dels seus còmics que donen llum a aquesta vessant poc coneguda de la seva inspiració. També l'any 2010, Zidrou va escriure Lydie (a Dargaud) per a Jordi Lafebre, una història familiar commovedora que va ser aclamada per la crítica i el públic. Des d'aquest èxit, Zidrou s'ha dividit entre sèries familiars humorístiques i històries més tortuoses, sempre aconseguint aportar molta humanitat a les seves històries, sigui quin sigui el gènere abordat.

Frank Pé: nascut el 1956 a Ixelles, començà a col·laborar amb la revista Spirou als 19 anys. Mestre del dibuix, Frank Pé és un d’aquells dibuixants que et porta a un viatge vertiginós des de la primera pàgina. Amb obres que han esdevingut tan mítiques com Broussaille o Zoo, guardonades amb nombrosos premis, l’autor podria adormir-se sobre els llorers. Però prefereix superar constantment els seus límits gràfics, amb Spirou, La Bèstia i altres, mentre crea frescos i exposicions, on explora sovint la seva passió pels animals.