La protagonista d’aquest llibre és una dona portuguesa que va viure en primera persona els avatars polítics europeus més importants del segle XVII i va arribar a ser una empresària d’èxit en una època en què les dones ocupaven sempre papers secundaris. Després de residir a diversos indrets (Lisboa, Barcelona, la Haia), de gran decideix retirar-se a la ciutat de Delft (Països Baixos) i allà rememora escenes de la seva vida. A través dels seus records, les seves vivències i tot el seu relat podrem comprendre millor les similituds i dissemblances entre els conflictes que en aquell període van enfrontar Portugal, els Països Baixos i Catalunya amb Espanya, i que van concloure de manera ben diferent. Portugal i els Països Baixos, d’una banda, van consolidar la seva independència, mentre que Catalunya, que va ser francesa durant uns pocs anys, va veure finalment com França i Espanya es repartien el seu territori en el Tractat dels Pirineus (1659). Cal esmentar també que el relat de les diverses etapes barcelonines de la protagonista (amb notes a peu de pàgina molt ben documentades), ens descobreix de manera excel·lent com era la ciutat en aquella època.
Títol | Memòries de Delft |
---|---|
Subtítol | L'epopeia de 1640 |
Autor | Joan Girbaui Badó |
Col·lecció | Novel·la històrica |
Número | 2 |
Format | 15,5 x 23,5 cm |
---|---|
Pàgines | 248 |
Enquadernació | Tapa tova |
ISBN | 978-84-18434-49-5 |
Preu | 16,90 € |
Joan Girbau i Badó va néixer el 1942 a Barcelona, està casat i té tres fills i set nets. El 1964 es va llicenciar en Ciències Mate-màtiques per la Universitat de Barcelona i el 1970 va marxar a París a ampliar estudis sota la direcció d’André Lichnérowicz. El desembre de 1971 va fer un viatge de pocs dies des d’aquella ciutat francesa a Barcelona per llegir-hi la tesi doctoral, i el 1972 va tornar definitivament a Catalunya i s’incorporà a la Universitat Autò-noma de Barcelona com a professor interí. El 1976 va obtenir la plaça de catedràtic numerari en aquella institució. De 1986 a 1990 va ser president de la Societat Catalana de Matemàtiques. L’any 1990 va ser elegit membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1998 el govern de la Generalitat li atorgà la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic per la seva tasca acadèmica, per les seves contribucions a la geometria i topologia i en particular a les varietats complexes i foliacions holomorfes, i també per la seva activitat de promoció de la matemàtica. És autor de nombrosos treballs de recerca en els camps de la geometria diferencial i de la física matemàtica apareguts en revistes internacionals i de dos llibres, un d’ells publicat per l’editorial suïssa Birkhäuser dintre de la prestigiosa col·lecció Progress in Mathematical Physics. En el camp de la novel·la ha publicat anteriorment L’home de la campana.