Editorial Base

El llibre que teniu a les mans aborda la història d’un procés. Un procés de radicalització política cap a l’esquerra revolucionària. Un camí que es va iniciar durant el primer franquisme —quan un grup de persones es va organitzar sota la denominació de Cristians Catalans o Crist Catalunya (CC)— i que va finalitzar al començament dels anys setanta, amb la dissolució del Partit Comunista Proletari. Entremig, l’articulació d’una organització com la Força Socialista Federal, hereva del sector social del CC. La FSF es definia ja com a anticapitalista i federalista, i se sumava al divers panorama de col•lectius de l’esquerra radical antifranquista, tot i que amb propostes pròpies i diferenciades. També durant els anys seixanta es va produir la irrupció d’Universitat Popular com a branca universitària del moviment, que va aconseguir l’hegemonia entre els grups estudiantils d’aquells anys. Entremig, també, debats ideològics i ruptures més o menys traumàtiques, cerques de subjectes revolucionaris que no s’acabaven de trobar i nous viratges cap a posicions radicalitzades. El Partit Comunista Revolucionari i el Partit Comunista Proletari esdevingueren el final del trajecte. És, per tant, la història d’un moviment de moviments, que passa per moltes sigles i que estirant d’un fil determinat ens duu per múltiples recorreguts de militàncies antifranquistes. En definitiva, aquesta obra pretén recuperar la història de les persones que van protagonitzar una evolució complexa des del cristianisme d’arrel conservadora fins a postulats socialistes i revolucionaris. Uns viratges intricats, amb anades i vingudes, amb noves incorporacions i amb trencaments i abandonaments definitius. Uns temps de clandestinitat obligatòria a l’Espanya franquista, però també una època en què les lluites pel canvi polític anaven més enllà, en què les persones protagonistes encara podien somiar amb l’esperança d’un nou món possible.

Ivan Bordetas Jiménez és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, centre on exerceix de professor associat. La seva recerca s’ha orientat fonamentalment a la història social i l’estudi dels moviments socials urbans durant l’època franquista, com també al procés de canvi polític a l’Estat espanyol, en particular el moviment veïnal. Comissari de l’exposició «Més enllà del riu: Torre-romeu, el Poblenou, el Raval d’Amàlia...» (Museu d’Història de Sabadell, 2006), a més de diverses d’aportacions acadèmiques. Ha participat en obres col•lectives, entre les quals L’assistència social en temps de guerra. Refugiats, desplaçats o evacuats a Rubí, 1936-1939 (El Castell - Ecomuseu Urbà i Ajuntament de Rubí, 2007); Memòries del viatge [1940-1975] (Cossetània Edicions, 2009); Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (Icaria Editorial, 2010), i El Col•lectiu Ronda. Una història de lluita per la justícia (Icaria Editorial, 2017).

Anna Sánchez Sorribes és llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és tècnica mitjana de polítiques d’igualtat de gènere a l’Ajuntament de Mollet del Vallès. Com a tècnica de suport a la recerca s’ha centrat en l’estudi de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Ha participat en publicacions col•lectives, com ara L’assistència social en temps de guerra. Refugiats, desplaçats o evacuats a Rubí, 1936-1939 (El Castell - Ecomuseu Urbà i Ajuntament de Rubí, 2007) i Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, (Icaria Editorial, 2010). Autora també de «Una ciudad de barracas. Montjuïc: de la infravivienda autoconstruida al esplendor olímpico» (dossier «La novena provincia. La emigración de andaluces a Cataluña», coordinat per Martí Marín, a Andalucía en la Historia, 28, abril 2010).