Editorial Base

Aquesta obra constitueix una guia imprescindible per conèixer l’empremta catalana a la terra mítica de Grècia. Els castells i torres que l’autor ens presenta són les úniques restes monumentals que es conserven del pas dels almogàvers per l’orient de la Mediterrània. Tots ells van ser construïts pels nostres avantpassats o arrabassats als francs i als bizantins arran de la batalla d’Halmirós (1311) i de l’expedició del vicari general del ducat d’Atenes, Alfons Frederic, a les regions de la Ftiòtide i la Fòcide (1318-1319), que acabaren constituint el ducat de Neopàtria.

A partir de textos històrics i d’abundants mapes i material gràfic inèdit, Eusebi Ayensa ens descobreix la història d’aquestes restes que es drecen encara imponents i que són un callat record de la nostra presència a la terra de l’Hèl·lade ara fa més de set-cents anys, i aporta les informacions necessàries perquè el viatger modern pugui visitar-les amb l’atenció que mereixen.

Així mateix, i sempre en relació amb el castell o torre estudiats, s’analitza el record deixat pels nostres avantpassats en la tradició popular i literària grega, on la memòria d’aquells guerrers tinguts per invencibles s’ha perpetuat al llarg dels segles, i es dóna una informació actualitzada, fruit d’un intens treball de camp, de les darreres troballes que s’hi han fet.

Descarrega el mapa dels castells i torres catalans a Grècia.

Eusebi Ayensa i Prat (Figueres, l’Alt Empordà, 1967), llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb menció de Doctor Europeu, és acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i, del 2007 al 2012, dirigí l’Institut Cervantes d’Atenes. Ha publicat nombrosos treballs sobre la presència almogàver a Grècia en el segle xiv i la seva pervivència en la literatura i el folklore grecs, i ha dedicat una especial atenció a la figura de l’historiador català Antoni Rubió i Lluch, el més gran estudiós d’aquesta pàgina tan mitificada de la nostra història nacional. Així, l’any 2001 va editar, per a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, la monografia de Rubió El record dels catalans en la tradició popular, històrica i literària de Grècia, i del 2006 al 2012, per a l’Institut d’Estudis Catalans, els quatre volums de l’Epistolari grec (1881-1936). Actualment es dedica a la docència i a la investigació.

• http://www.kathimerini.gr - Novembre de 2013 - El temps dels catalans a Grècia