El Llibre Verd de Barcelona, còdex manuscrit del segle XIV, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, reuneix els privilegis que regien la vida municipal de la capital catalana a l’Edat Mitjana. A més d’un gran interés pels historiadors, el Llibre Verd té un altíssim valor simbòlic per als barcelonins. La bellesa de les miniatures i caplletres li atorguen a més a més un excepcional interés com a obra d’art i en fan una de les peces més preuades dels còdexs catalans que s’han conservat. L’edició facsímil del Llibre Verd, que coincideix amb la celebració de l’Any del Llibre, és una de les realitzacions editorials més extraordinaries en la història de l’edició a Catalunya. Editorial Base vol posar a l'abast de tothom l'edició estudi del llibre facsímil del Llibre Verd de Barcelona.
El Llibre Verd de Barcelona té un doble valor, històric i simbòlic. És, en primer lloc, un instrument, una font documental al servei dels historiadors que volen estudiar el passat barceloní. El camp temàtic que permet conèixer és molt ampli. Abasta aspectes polítics i institucionals relacionats amb el regiment de la vida municipal de la capital catalana, però també qüestions de tipus social, econòmic i cultural. I d’altres de naturalesa molt plural. Té també un interès codicològic i artístic.
Però, per als barcelonins, el Llibre Verd és així mateix un símbol que evoca un passat centenari de vida en llibertat, durant el qual Barcelona, a més d’anar-se edificant a si mateixa, dia a dia, va tenir un paper decisiu en la construcció d’una realitat nacional, de la qual va ser, des de l’alta Edat Mitjana, el cap i casal, o, per dir-ho amb paraules menys nostrades, l’eix vertebrador d’un conjunt, no menys important, que anomenem Catalunya. Aquest alt valor simbòlic del Llibre Verd s’ha expressat, durant segles, en el fet que hagi estat el receptor físic del jurament o promesa dels regidors de la ciutat —d’aquelles persones designades a dit durant moltes dècades, i dels elegits de manera democràtica pels ciutadans de Barcelona, des de fa poc— a l’hora d’assumir el càrrec de servir la col·lectivitat que els havia estat encomanada.
Títol | Llibre Verd de Barcelona |
---|---|
Subtítol | Edició estudi del Llibre Verd de Barcelona |
Autor | Sebastià Riera, Manuel Rovira, Tomàs Montagut i Joaquím Yarza |
Col·lecció | Base Singular |
Format | 29.7 x 21 cm. |
---|---|
Enquadernació | Rustica amb sobrecoberta |
Tiratge | 1000 exemplars |
ISBN | 978-84-85031-46-6 |
Dip.Legal | B-38.788-2004 |
Preu | 29,40 euros |
L’edició facsímil del Llibre Verd era una ocasió única per estudiar-ne amb rigor l’origen i contingut. És allò que han fet, amb una gran solvència, Sebastià Riera i Viader i Manuel Rovira i Solà (Estudi històric i codicològic), Tomàs de Montagut Estragués (Estudi jurídic) i Joaquín Yarza Luaces (La il·lustració) dins l'estudi introductori que acompanya l'obra. Riera i Rovira, tots dos antics directors de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i avui arxivers d’aquesta institució, han realitzat una minuciosa anàlisi de les escrivanies municipals barcelonines a la baixa Edat Mitjana; dels diversos llibres de privilegis de la ciutat conservats a l’arxiu municipal (el Llibre Vermell o Llibre de Santa Eulàlia; les Rúbriques de Privilegis; el Primer Llibre Verd o els Usatges de Ramon Ferrer), redactats als segles XIV i XV, i, alguns, continuats anys més tard. L’estudi que Riera i Rovira fan del Llibre Verd, obra en quatre volums elaborada entre els segles XIV i XVII, resulta innovador, sobretot en allò que es refereix a l’autoria inicial, que correspon a Ramon Ferrer, i a la cronologia de la confecció del primer i més important, aquell que avui editem. Els autors superen propostes anteriors i determinen una cronologia més precisa i segura. Demostren, crec que de manera irrefutable, que aquell tresor bibliogràfic va ser elaborat entre 1346 i 1370. Tomàs de Montagut fa una pulcra dissecció del contingut jurídic i normatiu del Llibre Verd. Amb una gran agudesa hi detecta trets característics de la mentalitat medieval i de l’ordre institucional. Així, el Llibre Verd s’organitza en quatre grans seccions, que, d’una banda, expressen l’arrelament cristià de la societat i la inqüestio-nada concepció monàrquica que la impregnava, i que, de l’altra —la més important—, expliciten el dret general de Catalunya i, sobretot, el dret privatiu de Barcelona, coordinat, aquest, amb aquell. Tomàs de Montagut dedica una atenció especial a esbrinar les fonts del dret barceloní i a analitzar el paper del famós Recognoverunt proceres. Altres apartats de l’estudi estan dedicats a posar de manifest el pes decisiu que tenien les normes i els privilegis que regulaven, a l’Edat Mitjana, l’ordenament tributari i la fiscalitat municipal de Barcelona; a definir els trets bàsics de les normes adreçades a la protecció i foment de les activitats econòmiques; a precisar quines eren les normes contingudes al Llibre Verd en matèria de dret de família i successori, i també en matèria criminal. Llegint el text de Tomàs de Montagut, i sense voler incórrer en ucronies, es fan presents davant del lector qüestions actuals, com és la lluita política per aconseguir un règim especial o una carta per a Barcelona, seguint un model de divisió competencial com la que la ciutat va gaudir des de l’època medieval i fins a la desfeta de 1714. D’aquella realitat val, avui, evidentment, el model genèric, no, és clar, el contingut.
Finalment, Joaquín Yarza emmarca el Llibre Verd dins la producció de còdexs il·luminats de l’època, sobretot d’aquells que tenen un caràcter jurídic, i analitza amb detall cada una de les miniatures del manuscrit de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Conclou que no va existir un model de prestigi únic del qual derivessin altres llibres de costums o privilegis. Un acurat estudi estilístic de les il·lustracions del Llibre Verd barceloní permet a Yarza afirmar que les miniatures varen ser obra del taller dels Bassa, de Ferrer i del seu fill Arnau.