Editorial Base

El llibre que el lector té a les mans s’obre amb una frase —que caldria esculpir en marbre— del poeta Marcos Ana, qui es va passar vint-i-dos anys a les presons franquistes. Escriu: «Mucha gente dice que hay que pasar página, y yo digo, sí, pero después de haberla leído». Efectivament, les societats democràtiques no poden prescindir del seu passat, i en el cas espanyol, encara al segle xxi, superar el passat comporta apropar-se a la significació de la Guerra Civil, del franquisme i les seves conseqüències, així com incorporar la memòria de l’antifranquisme al bagatge col·lectiu, una assignatura encara pendent.
Malgrat que sovint s’ha presentat la Transició com un procés pacífic i que va culminar tal com havia estat dissenyada, aquesta obra aborda alguns dels aspectes més negligits en les lectures «oficials» d’aquest període, com ara el paper de les mobilitzacions populars per forçar els reformistes provinents de la Dictadura a permetre l’assoliment d’un sistema democràtic homologable en els aspectes formals amb les democràcies occidentals. Aquests centenars de manifestacions no són presents en molts relats del període, que menystenen la innegable contribució d’una ciutadania disposada a sortir al carrer i enfrontar-se a una policia que seguia actuant com si res no hagués canviat.
També es posa l’èmfasi en la repressió governamental d’aquestes mobilitzacions, en l’evolució dels cossos policials heretats de la dictadura i en la seva actuació, sovint ben allunyada de les pautes d’una societat democràtica com la que estava prenent forma.
Tal com assenyala Carme Molinero al pròleg de l’obra, som davant d’un «llibre necessari». 

David Ballester Muñoz (Barcelona, 1960). Màster i doctor en Història Contemporània, professor associat de la UAB i catedràtic d’ensenyament secundari. Membre del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID). Ha centrat la seva recerca en el terreny del socialisme català i, en el període de la Transició, en les mobilitzacions populars i en aspectes relacionats amb l’ordre públic. Entre les seves obres, destaquen Marginalitats i hegemonies: La UGT de Catalunya (1888-1936) [1996]; La UGT de Catalunya durant la II República (1996); L’instrument sindical del PSUC durant la Guerra Civil: La UGT de Catalunya, 1936-1937 (1997); Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939) [1998]; Temps d’amnistia. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona (en coautoria, 2001); Barcelona i la UGT, un segle d’història (1888-1988) [2002]; El triomf de la memòria. La manifestació de l’11 de setembre de 1977 (en coautoria, 2002); Els homes sense nom. L’exili i la clandestinitat de la UGT de Catalunya (1939-1976) [2003]; Josep Comaposada, biografia d’un socialista (2005); Joan Codina i Torres, un socialista a la Conselleria de Treball (2007); “Va caure tot Déu”. La repressió del socialisme català (novembre de 1958) [2008]; Ramon Porqueras. L’heterodòxia militant. Un socialista contra Franco (2010). La seva darrera publicació ha estat Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) [2018], de la qual va emanar el documental «Vides truncades. Històries d’impunitat» (Ottokar-TV3, 2019).

Manuel Vicente Izquierdo (Barcelona, 1954). Màster en Història Contemporània per la UAB i catedràtic d’ensenyament secundari. Especialista en el terreny de la història dels moviments socials, la seva recerca s’ha centrat en la Catalunya de l’últim terç del segle xix i del període de la Transició. Entre les seves obres, destaquen Josep Llunas i Pujals (1852-1905). La Tramontana i el lliure pensament radical català (1999); La Festa de Treball. La primera gran festa popular de la Catalunya democràtica (2011); «Cuellos blancos»: de empleados a trabajadores. El movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona (1955-1980) [en coautoria, 2013]; Àcrates. Els tipògrafs de La Academia. Forjadors de l’acratisme societari del segle XIX. Precursors de l’anarcosindicalisme del segle XX (2017).

• Serra d'Or - Febrer 2020 🔗 - Els anys de l’anomenada «Transició democràtica»
• Biblioteca del Pavelló de la República - 2 desembre 2019 🔗 - Els nostres usuaris publiquen!