Editorial Base

Un jove Martí de Riquer (1914-2013) ofereix en aquest llibre la primera síntesi sobre les més rellevants manifestacions literàries que l’humanisme va deixar a Catalunya a la tardor de l’edat mitjana i l’albada dels nous temps moderns. A destacar l’afirmació: “en el segle XIV, només hi hagué humanisme a Itàlia i a Catalunya. A França i a Espanya entrà mig segle més tard”. És, aquest, un llibre que tants anys després de la seva primera edició continua essent una obra de referència per al lector interessat a conèixer un període cabdal de la història literària i cultural dels països de parla catalana.

Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 1914 - 2013) va ser un dels millors romanistes especialitzats en literatura catalana medieval, trobadoresca i del segle d'or espanyol. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, el 1942 comença a exercir la docència a la universitat i el 1945 obtingué el títol de doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Madrid. El 1950 esdevingué el primer catedràtic d'Història de les Literatures Romàniques i el 1965 va ser nomenat vicerector de la Universitat de Barcelona. Entre el 1970 i el 1976 va impartir classes a la Universitat Autònoma de Barcelona i, de nou, a la Universitat de Barcelona fins el 1982. Va ser professor emèrit de la Facultat de Filologia fins el 1990. Part de la seva obra se centra en els estudis monogràfics i les nombroses edicions de La Chanson de Roland, el Cantar de Mío Cid, el Tirant lo Blanc i el Quixot.

Membre de la Real Academia Española i la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Martí de Riquer va rebre nombrosos guardons tant per la seva obra com per la seva trajectòria professional. Entre ells, destaquen els premis Ramon Llull (1970), Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona (1983), Menéndez y Pelayo (1990), Príncep d'Astúries de Ciències Socials (1997), Lletra d'Or (1999), Nacional de las Letras (2000) i la Creu de Sant Jordi (1992).