Per què els joves s’afilien a les Joventuts d’un partit? Han de fer carrera dins de la formació i arribar a càrrecs d’elecció popular? Quina és la influència dels joves militants en un partit polític? L’historiador Arnau Gonzàlez ens revela aquests i altres interrogants en el seu excel·lent estudi sobre les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (1973-2013).
L’autor ens explica l’itinerari històric d’una secció juvenil que va tenir una influència decisiva en la construcció de l’actual Esquerra Republicana de Catalunya. A partir de posicions que sempre s’han situat en l’independentisme, el marc territorial dels Països Catalans i una esquerra no marxista, les JERC esdevindran un actor de gran rellevància en la vida interna d’ERC i, per tant, en la conformació del partit des del darrer franquisme fins a l’actualitat. Així mateix, tindran també un especial protagonisme en el món de l’independentisme radical i esdevindran un dels moviments polítics juvenils més importants de la Catalunya de les darreres dècades. Com explica Roger Buch al pròleg de l’obra: «El passeig de Gràcia no s’omple d’estelades per casualitat: tres generacions de catalanistes han estat joves tenint organitzacions juvenils independentistes al seu voltant».
Títol | Les JERC |
---|---|
Subtítol | L'elasticitat de l'independentisme juvenil d'esquerres |
Autor | Arnau Gonzàlez i Vilalta |
Col·lecció | Base Històrica |
Número | 107 |
Format | 15,5 x 23,5 cm. |
---|---|
Pàgines | 336 |
ISBN | 978-84-15711-46-9 |
Preu | 18,90 € |
Arnau Gonzàlez i Vilalta (Barcelona, 1980). Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigador prolífic, destaquen les seves recerques innovadores al voltant del catalanisme del període de la Segona República i la Guerra Civil amb algunes incursions en períodes més actuals. Ha publicat una dotzena de llibres entre els quals destaquen La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939); Un catalanófilo de Madrid. Epistolario catalán de Ángel Ossorio y Gallardo (1924-1942); Cataluña bajo vigilancia. El Fascio y el Consulado italiano de Barcelona (1929-1943); Els diputats catalans a les Corts republicanes (1933-1939); De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República. Amb Editorial Base ha publicat La creació del mite Companys. El 6 d’octubre de 1934 i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo, i Lluís Companys, home de govern. Actualment investiga la visió internacional de la Catalunya en guerra (1936-1939).