Jaume Vicens i Vives (Girona, 1910 - Lió, 1960) va ser catedràtic d’Història Universal de les Edats Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona (1948) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1958). Ha estat considerat el més eminent renovador de la ciència històrica peninsular del segle XX, en la qual introduí la importància dels factors econòmics i socials. Entre les seves obres més significatives figuren: Ferran II i la ciutat de Barcelona, 1479-1516 (1936-1937); España. Geopolítica del Estado y del Imperio (1940); Història general moderna (1942); Historia de los remensas en el siglo XV (1945); Rumbos oceánicos. Los navegantes hispanos (1946); Aproximación a la historia de España(1952); Notícia de Catalunya (1954); El gran sindicato remensa, 1488-1508 (1954); El segle XV. Els Trastàmares (1956);Industrials i polítics del segle XIX (1958), i Manual de historia económica de España (1959).
Des d’Editorial Teide, fundada per ell el 1942, va impulsar la redacció de l’obra col·lectiva Historia social y económica de España y América (1957-1959) i, des del 1958, la sèrie “Biografies catalanes”, autèntica història de Catalunya. Va ser fundador del Centre d’Estudis d’Història Internacional (1950); dels Estudios de Historia Moderna (1951-1959) i, el 1953, de l’Índice Histórico Español. Juntament amb Sobrequés i Vidal va ser el renovador dels manuals d’història de batxillerat. La solidesa de la seva obra científica ha resistit el pas dels anys i, en molts aspectes, continua essent avui un punt de referència obligat. La seva mort prematura va trasbalsar el món acadèmic i cívic de Catalunya, que tenia els ulls posats en la seva persona amb vista a liderar el canvi polític quan les circumstàncies ho fessin possible.
Si voleu adreçar-vos o expressar la vostra opinió sobre algun llibre a l'autor podeu enviar un correu electrònic a info@editorialbase.com
o per carta a l'atenció de l'autor a Editorial Base, carrer Breda, 7-9, local, 08029 Barcelona.